Bona nit lluna…
Avui algú m’ha deixat algo de menjar a l’entrada de la cova, no tinc ni idea de qui pot haver set, però no ma servit de res…
He menjat, d’acord, però no m’ha servit de res, segueixo amb la mateixa gana al fons de l’estomac… Una gana que m’està consumint desde dins.
Tant de bo fos capaç de hivernar com els ossos, per poder parar tot això una temporada, morir uns mesos fins que tornessis…
El vent m’ha dit que al final acabaré per acostumar-me a la foscor, però el vent va i ve quan li apeteix, no tinc motius per creurel…
No tinc ganes de sortir tampoc, men entorno dins la soledat de la meva cova, es igual que el bosc en aquestos moments, però almenys s’hi està calent…
Adéu…
