Maleïda lluna…
Si, maleïda… Es pot saber on ets? No t’adones de res? Em vols matar de gana? Si segueixes així ho aconseguiràs… Es el que vols?
Ja no entenc res… Estic molt cansat lluna, molt cansat…
No se quant mes aguantaré, aquesta foscor m’està consumint, no crec que duri massa…
T’ho suplico lluna, il·lumina’m sisplau…
Saps la gata que vaig creure vorer ahir? Si que era ella, la vaig reconèixer pel seu característic collar, mai el podré oblidar…
Sempre li estaré agraït per haver-nos presentat, però ja no entenc res… Se que era ella, però hi havia alguna cosa que no quadrava, no la podia reconèixer, ni per la olor, es massa estrany… Com si mantingues el cos, però amb una altra anima, una anima fosca i cruel que mai vaig creure que fos capaç d’habitar el seu dolç rostre…
Quina llàstima… vaig arribar a apreciar bastant aquella gata tot i que en un principi vaig estar apunt de menjarmela…
Lluna, no pots fer que tot això acabi? Tan se men dona si esclafes la terra i tot el que dins hi ha…
Nomes vull que aquesta gana s’acabi, de qualsevol manera, però que s’acabi, n’estic fart, massa fart…
Ja ni et crido desde el cim de la muntanya, no tinc forces…
Lluna…
