Bona nit lluna…
Sento tot el que et vaig cridar ahir, però no ho puc evitar… Suposo que en gran part, la desesperació, la gana i la soledat em fan actuar impulsivament… Saps que tot el que vaig dir no ho penso realment, però entén que desprès de tant de temps sense aparèixer, dins la meva desesperació arribi a pensar que potser nomes vares ser una il•lusió…
Lluna… et necessito tant…
Fa dies que ja no menjo, i pronte arribarà l’hivern…
Te’n recordes d’aquella gata? Em sembla que la vaig tornar a vorer, però no em va reconèixer…
Potser nomes fos fruit de la meva desesperació, i potser que realment no ves a ninguna gata. L’únic que se es que jo tampoc la vaig reconèixer…
Ai lluna, on ets…
